Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund

4.4/5 ( ratings)

111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic.

Un homenatge als gèneres fantàstics per part d’un mestre de la microficció, en una obra que transita una via encara no explorada a la literatura catalana.

Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència, Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí».

«En Sergi G. Oset, com tots sabeu, té les natges recobertes d’adamàntium i se’n surt molt bé de tot plegat. M’imagino que ja devia concebre microficcions mentre flotava en el líquid amniòtic».
Fragment del pròleg escrit per Sebastià Roig.